EL PROFESSOR DEL SEGLE XXI

La antigua forma de enseñar es aburrida;
la nueva se basa en que los chicos aprendan solos.
Marc Prensky

Marc Prensky, consultor especialista en videojocs i aprenentatge ens explica com al ser els nens i nenes d’avui dia diferents als nens i nenes d’abans, l’educació també a d’ésser diferent.  

Aquests nens han nascut entre pantalles de tots els tamanys, els nens viuen el que passa en les pantalles, per tant la seva educació per força ha d’implicar les noves tecnologies, xarxes socials, videojocs, etc.

Segons Prensky, degut al que ha explicat la premsa, la gent pensa que els videojocs comporten grans perills i pocs beneficis, però diu que en realitat els beneficis són molts i els perills son escassos, reals, però escassos. Per què?

Els videojocs proporcionen diversió, alegria, plaer, donen intensitat a la vida perquè ens impliquen apassionadament. Són conflicte, competició, repte i oposició, però tenen regles, el que ens proporciona estructura i disciplina i uns objectius que ens doten de motivació, d’aquesta manera ens presenten els resultats i las conseqüències dels nostres actes, aprenent sense tenir de fer-ho amb la pràctica i la repetició. La recompensa és passar de nivell. Són interactius, aguditzen el nostre enginy i ajuden a que cooperem amb els altres. Ens ensenyen a assumir riscos, a prendre decisions, en ells s’actua a partir d’un feedback que ens obliga a donar respostes ràpides i a resoldre problemes.

Hi ha videojocs per a nens d’entre 4 i 8 anys que els ensenya, al mateix temps que juguen, els valors que han de regir la nostra vida com són el civisme, la solidaritat, l’empatia, la tolerància, la comprensió. Valors que els interioritzaran molt millor jugant i divertint-se que no pas perquè un mestre els digui què són i quan ho han d’aplicar.

Segons Prensky hi ha metges, homes de negocis, ingeniers, que avui dia tenen 30 anys i han jugat a videojocs de petits i adolescents, i ara són més bons professionals que d’altres, per exemple metges operant amb cirurgia laparoscòpia, directius prenent decisions, etc.

Quan parlem dels nens que tenen un trastorn per dèficit d’atenció, ens hauríem de preguntar si realment és això, o és que no ens escolten perquè no som capaços de despertar el seu interès. Hem d’ensenyar de manera motivadora i creativa.

Avui dia el professor ha d’ésser una eina del segle XXI que aporti llum als seus alumnes i els prepari per a un futur incert.