EL SISTEMA EDUCATIU ACTUAL ÉS ANACRÒNIC

Sinó som capaços de veure que ens hem equivocat, mai no podrem canviar.

Ken Robinson 


Expert en el desenvolupament de la creativitat Robinson ens diu que el sistema educatiu actual és anacrònic.

En el passat havia una sèrie de reptes molt diferents als d’avui dia, eren temps diferents, per tant la majoria dels sistemes educatius estan desfasats, són anacrònics. Existeix com un gran mantra que és el d’elevar els estàndards, cosa que està molt bé, però que no serveix de res si aquests estan equivocats. Quan es parla d’elevar els estàndards es pensa en matemàtiques, llengua, etc, quan hem de tenir en compte que també tenen molta importància les disciplines artístiques, les humanitats, l’educació física, ...

Hi ha hagut tants canvis en els darrers 50 anys que s’ha obert un abisme entre l’educació per un costat i les necessitats individuals de les persones per l’altre.

Segons Robinson, l’educació té tres objectius bàsics:

• Econòmic: Avui dia l’economia és molt diferent de la de fa cinquanta anys, en plena època industrial, on el que prima es produir, produir i produir i en el menys temps possible, producció en sèrie.
• Cultural: El món també s’ha transformat molt culturalment en aquests 50 anys, avui dia és més interdependent, més complexa i fins i tot més intolerant en certes coses.
• Personal: En teoria l’educació havia d’ajudar-nos a descobrir els nostres talents, les nostres habilitats i aquí ha fracassat, doncs no ha tingut en compte cap d’aquestes coses.

En els últims 50 anys les economies del món han canviat diametralment, hem passat d’una societat eminentment industrial a una societat de serveis i d’informació, on el motor són les idees i la creativitat.

El procediment estandaritzat i lineal d’educació que s’ha mantingut fins els nostres dies, on la repetició de les matèries que es consideraven útils per a l’economia industrial d’abans, ja no serveixen. No aprenem repetint, sinó fent, descobrint, creant i disfrutant.

La nova educació ha de potenciar la creativitat, el talent, la motivació, la felicitat, ...

Els nens amb falta d’atenció, estem segurs de que no posen atenció o es que s’avorreixen perquè el que els ensenyem ja no s’escau dins del seu món de tecnologia i comunicació?

La intel·ligència comporta molt més del que es pot medir en un test d’intel·ligència, perquè: s’ha tingut mai en compte si la persona es capaç de composar, de ballar, de crear amb les seves mans, de tenir empatia, ...?, apart de donar un resultat en base a uns coneixements teòrics apresos possiblement de manera repetitiva.

El gran canvi està en la consciència, en que la humanitat s’ha de deixar de veure com el llombrígol del món, comencem a ser més objectius i a comprendre que no som els únics en l’univers, sinó que ens hem de veure com una part més d’un cosmos molt més gran.

Com diu en Ken Robinson, sinó som capaços de veure que ens hem equivocat, mai no podrem canviar.

CREAR AVUI LES ESCOLES DE DEMÀ

Entrevista d'Edurad Ponset a Richard Gerver

Los niños de hoy son probablemente

la generación más sofisticada que jamás haya existido.

Richard Gerver

La diferencia más importante radica en que, como los medios de comunicación tienen un alcance increíble en la actualidad, gracias a Internet, a la televisión, a las conexiones vía satélite… los niños de hoy están expuestos a problemas y oportunidades para entender, conocer, aprender y experimentar cosas que, cuando nosotros éramos niños, no estaban ahí.

A los niños de hoy se los bombardea con experiencias, conocimiento e información. Creo que saben más cosas, pero que no necesariamente son más sabios. No se han vuelto más sabios, pero sí están expuestos a más cosas y eso ha cambiado su perspectiva del mundo.

Los niños de hoy aprenden de internet, si tienen una duda preguntan a sus amigos a través de las redes sociales y al instante alguien les responde la cuestión planteada.

En la vida real no existen las asignaturas estancas, todo está interrelacionado, de ahí que nuestros niños necesitan una educación interdisciplinar que les ayude a reflexionar, mediante su autoconocimiento, su idea de vida, los valores que han adquirido en su familia,.. Se les debe brindar la posibilidad de aprender a reflexionar. 

La clave está en el empoderamiento, los jóvenes se sienten desconectados de la sociedad,  porque el mundo últimamente ha cambiado muchísimo y ha abierto una brecha enorme que separa los mayores de los niños de hoy, pero no saben cuál es el lugar que han de ocupar. Deberíamos cerrar esta brecha y asegurarnos de desarrollar las capacidades de nuestros hijos.

Escuela del futuro: trabajo en equipo y solidaridad. Desarrollar el pensamiento crítico y la empatía.

La felicidad se encuentra en la sala de espera de la felicidad, en la educación pasa lo mismo, no es tan importante que se consiga la meta deseada como el camino que se recorre para llegar a esa meta. Esto da alegría para investigar y  descubrir cosas nuevas durante dicho recorrido y no tan sólo para llegar a un destino final.

Según Gerver, actualmente muchos alumnos dejan los estudios por aburrimiento.

Se debe intentar mantener la pasión de los profesores para que así puedan transmitir esta pasión a sus alumnos.

Los niños de hoy en día, en la escuela deben aprender a interactuar entre ellos y a expresar emociones, por ello, en clase se sienten felices, ya no están liderados por un profesor sino que están acompañados por él, quién les enseña a desarrollar el pensamiento crítico y la empatía.

El modelo educativo actual, debe fomentar la inteligencia social y emocional, los profesores han  de aprender a descubrir sus propias emociones y saber gestionarlas, es decir, aprender a conocerse a sí mismos. Así el nuevo profesor ha de observar las emociones que aparecen en las aulas y enseñar a sus alumnos a que las gestionen de una forma sana, lo cual les servirá para poder afrontar las vivencias tanto de alegría como de frustración que les surgirán en su futura vida.

Cuando observamos a los niños que todavía no son suficientemente mayores como para ir a la escuela y miramos cómo aprenden, vemos que aprenden mediante la acción, mediante el juego y la experimentación.

Es necesario que los niños sepan y entiendan porque deban aprender.

Gerver dice: siempre he creído que los niños necesitan entender por qué están aprendiendo. Y no solamente tienen que saber que aprender es importante para su futuro a largo plazo, sino que es necesario que se den cuenta de que aprender puede cambiarles (para bien) la vida ahora.

COM PARLAR EN PUBLIC AVUI

Eduard Criado

Es neix poeta, però s’arriba a orador.

La persona que parla en públic guanya seguretat en ell mateix. Per què no has fa sovint doncs?

Perquè tenim por, la por fa que no fem moltes de les coses que potser farien que visquéssim la vida de forma diferent, més intensament.

No es pot forçar ningú a que faci alguna cosa per a la que no es sent preparat, seria contraproduent.

A què tenim por:

1.      A la soledat, degut a la responsabilitat, a assumir la nostra vida responsablement.

2.  Al públic (hem de pensar que no parlem a molta gent, sinó que ens dirigim a una sola persona que en té una altre darrera i una altre ... És a dir, hem de pensar que parlem a individualitats.

a)      Elements que intervenen en una comunicació en públic

1.      L’orador: Ha de tenir confiança, seguretat.  La seva actitud és molt important.

2.      Tema: Ha de tenir ple coneixement del tema, és el que farà que tingui seguretat.

Ha d’estimar el tema per poder comunicar-lo amb il·lusió. Això li donarà confiança.

3.      Auditori: Ha de rebre ajuda de l’auditori. L’orador ha de fer que l’auditori descobreixi  en ell mateix els seus valors.                                                                      

b)      Objectius de la comunicació en públic

1. Entretenir: Fins i tot els que fan bromes o expliquen acudits comuniquen
2. Informar: Donar a conèixer (la ràdio, rodes de premsa,...)
3. Convèncer: Fer canviar una actitud sobre alguna cosa
4. Motivar: És la més difícil

c)       Fases de la comunicació en públic

1. Inici: Tenir clar l’objectiu. Aconseguir l’obertura de l’auditori. Cóm? Impactant (pot ser fins i tot explotant un globus, un llumí i relacionar per exemple incendis i morts, etc.). Hem de crear l’atenció en el públic, captar-la. Hem de tenir habilitat per a que el públic s’obri (per exemple si un capella comença dient: “Deu no existeix” i en veu baixa diu “per als ateus”, segur que fa que tot el públic es quedi si més no sorprès
2. Vinculació: l’objectiu és aconseguir que l’auditori accepti a l’orador
3. Definició: el seu objectiu és centrar el tema, expressar-lo amb idees clares
4. Valoració: el seu objectiu és convèncer l’auditori
5. Col·laboració: per aconseguir l’acció de l’auditori
6. Motivació: projectar a l’auditori
7. Final: el seu objectiu és consolidar la comunicació

Inici--> Base (peus) àContext (Cos) à Motivació (cor) à Final (cap)

Totes les fases han d’aconseguir el seu precís objectiu.

d)      Habilitat per parlar en públic

1. Preparació: conèixer i planificar bé el tema. “Para decir lo que pensamos lo más corto es pensar lo que decimos”à Azorín. El vocabulari ve sòl, les paraules arriben, el que sí has de tenir clares són les idees. Per respecte al públic, fins i tot la improvisació ha de preparar-se.

2. Naturalitat: ser com un mateix per sobre de tot. Vull ser feliç = vull ser . Parlar en públic és una forma de realitzar-te. L’orador ha de passar-ho bé parlant en públic.
3. Concisió: ser clar i concís, no sortir del tema, sempre dir “de què vaig a parlar”, “de què estic parlant” i dir “de què he parlat”. És  convenient fer servir frases curtes, clares i concises, concretes.

4. Il·lustrar: és convenient acompanyar el que es diu amb analogies, evidències, exemples, vídeos, etc., sense ser esclaus de les il·lustracions.

LA JUSTÍCIA DEL FUTUR

Lo más sencillo es empeorar el cerebro y muy difícil mejorarlo. Carlos Belmonte  (Neurofisiòleg)

Tots els coneixements actuals del cervell, la neurociència, tenen un impacte social molt important, sobre tot en l'Administració de Justícia, doncs s'han observat una sèrie de coses que porten a no refiar-nos en absolut del testimoni dels tèstics en un judici.

La justícia del futur es té que orientar a no castigar, es a dir, a entendre el problema que ha determinat una conducta considerada mala socialment, en temes de funcionament cerebral i saber si és reversible o no, si es pot s'arregla i sino no.

Els psicòpatas tenen danyat el córtex òrbito-frontal i no saben avaluar l'expresió facial de les emocions dels altres, no mostren empatía, per tant quan fan agressions són incapaços de veure el patiment que estàn infligint a les víctimes i per tant, controlar l'agressió que estàn provocan.

Ens parla dels increíbles avenços que s'han fet en l'estudi del cervell humà. Es suposa que en un termini no molt llunyà, al ser el cervell una màquina que funciona amb impulsos elèctrics que es poden registrar, és posible conectar-los amb una màquina exterior i creu que la interacció entre el cervell i màquines mecàniques o bé amb ordenadors, té unas possibilitats enormes.

DE LA CRISI A LA TRANSFORMACIÓ

Jordi Pigem, filòsof català ens parla de la crisi i ens diu que a l’Edat Mitjana la paraula crisi era un terme metge que volia dir si una enfermetat milloraba o empitjoraba, es parlaba de “la bona o la mala crisi”.

Crisi vol dir tranformació o canvi que pot ser a millor o a pitjor. En canvi, avui dia quan es parla de crisi només se’n fa referència per explicar un canvi dolent.

Si més no, actualment el nostre món es troba realment en una crisi ecològica, en una crisi per desequilibris entre riquesa i pobresa, existeix més consum que mai, pensant que això ens portarà més felicitat, però això no és cert, sino més aviat a l’inrevés.

Avui dia, la intenció dels governs està en incrementar el PIB pero sense tenir en compte l’increment de la felicitat de la població. Molt al contrari, doncs al incrementar-se el materialisme fa que disminueixi la felicitat, ja que dediquem més temps i esforços en aconseguir allò que creiem que ens farà feliços en un futur, que no pas en gaudir de cada moment i  valorar allò que tenim en aquest moment, que és realment l’unic moment a tenir en compte.

Parlant de la crisi real ecològica que pateix el nostre planeta terra, segons un estudi recent dels nivells de seguretat del planeta, ja hem traspassat tres dels paràmetres de seguretat molt importants per evitar que la natura es pugui girar contra nosaltres, que són: el canvi climàtic, el cicle de nitrògen i la pèrdua de Biodiversitat, tres paràmetres que fa anys es sap que són molt perillosos i tot i així hem deixat que traspassin els límits de seguretat.

Però si parlem de la crisi a nivell econòmic, també es va dir a l’octubre de 2008 que la economia actual és obsoleta, però no hi ha hagut cap canvi en ella des de llavors, tot el contrari, cada vegada va a pitjor i cada vegada genera més desigualtats entre rics i pobres.

Un altre factor important és observar que en la visió del món sembla que només compten les coses que es poden medir amb números, quan en realitat la majoria de les coses més importants de la vida, com són els sentits, els sentiments i les emocions, no es poden medir, són totalment subjectius de cada persona.

Es va fer una enquesta sobre quin lloc del planeta era el més feliç, anomenada Planeta feliç, ón els paràmetres a tenir en compte per l’enquesta eren: l’esperança de vida, la satisfacció vital i l’empremta ecològica, doncs el país que va quedar com el número 1 en felicitat ningú el conèix, doncs és un illa de la Polinèsia, però si va quedar patent que Espanya estaba en el lloc 78 i EEUU en el 114. Això ens hauria de fer reflexionar molt. També hi ha un estudi ón diu que el americans eren més feliços al 1975 que no pas ara, i això que ara tenen molts més diners que llavors.

Per tant, hem de reorientar la societat  i l’econòmia, és a dir, centrar l’economia no en els diners sino en les persones. Hem de canviar, hem de poder tenir una nova relació amb el món, amb els demés i amb nosaltres mateixos. L’individualisme i el materialisme ja no són elements que ens puguin ajudar en cap sentit, sino a l’inrevés. Tenim un futur incert, que tan pot anar a molt pitjor com a millor, més solidari, més sostenible, ... Hem de reinventar el món, reinventant la nostra vida, les nostres professions, hem de estimar-nos uns als altres i al nostre planeta.

PRESENTACIÓ D'UN CURS

Ahir vem tenir la tasca de dissenyar un curs i fer la presentació del mateix davant la classe. 

El professor ens va fer organitzar en grups i que cada grup escollís un tema per fer un curs, que no tingués rès a veure amb la nostra professió.

El nostre grup ha escollit fer un taller o curs sobre l'AUTOESTIMA i hem escollit com a plataforma de disseny i difusió una pàgina web.

Cliqueu sobre la foto per si la voleu veure i consultar.

EL PROFESSOR DEL SEGLE XXI

La antigua forma de enseñar es aburrida;
la nueva se basa en que los chicos aprendan solos.
Marc Prensky

Marc Prensky, consultor especialista en videojocs i aprenentatge ens explica com al ser els nens i nenes d’avui dia diferents als nens i nenes d’abans, l’educació també a d’ésser diferent.  

Aquests nens han nascut entre pantalles de tots els tamanys, els nens viuen el que passa en les pantalles, per tant la seva educació per força ha d’implicar les noves tecnologies, xarxes socials, videojocs, etc.

Segons Prensky, degut al que ha explicat la premsa, la gent pensa que els videojocs comporten grans perills i pocs beneficis, però diu que en realitat els beneficis són molts i els perills son escassos, reals, però escassos. Per què?

Els videojocs proporcionen diversió, alegria, plaer, donen intensitat a la vida perquè ens impliquen apassionadament. Són conflicte, competició, repte i oposició, però tenen regles, el que ens proporciona estructura i disciplina i uns objectius que ens doten de motivació, d’aquesta manera ens presenten els resultats i las conseqüències dels nostres actes, aprenent sense tenir de fer-ho amb la pràctica i la repetició. La recompensa és passar de nivell. Són interactius, aguditzen el nostre enginy i ajuden a que cooperem amb els altres. Ens ensenyen a assumir riscos, a prendre decisions, en ells s’actua a partir d’un feedback que ens obliga a donar respostes ràpides i a resoldre problemes.

Hi ha videojocs per a nens d’entre 4 i 8 anys que els ensenya, al mateix temps que juguen, els valors que han de regir la nostra vida com són el civisme, la solidaritat, l’empatia, la tolerància, la comprensió. Valors que els interioritzaran molt millor jugant i divertint-se que no pas perquè un mestre els digui què són i quan ho han d’aplicar.

Segons Prensky hi ha metges, homes de negocis, ingeniers, que avui dia tenen 30 anys i han jugat a videojocs de petits i adolescents, i ara són més bons professionals que d’altres, per exemple metges operant amb cirurgia laparoscòpia, directius prenent decisions, etc.

Quan parlem dels nens que tenen un trastorn per dèficit d’atenció, ens hauríem de preguntar si realment és això, o és que no ens escolten perquè no som capaços de despertar el seu interès. Hem d’ensenyar de manera motivadora i creativa.

Avui dia el professor ha d’ésser una eina del segle XXI que aporti llum als seus alumnes i els prepari per a un futur incert.