EL SISTEMA EDUCATIU ACTUAL ÉS ANACRÒNIC

Sinó som capaços de veure que ens hem equivocat, mai no podrem canviar.

Ken Robinson 


Expert en el desenvolupament de la creativitat Robinson ens diu que el sistema educatiu actual és anacrònic.

En el passat havia una sèrie de reptes molt diferents als d’avui dia, eren temps diferents, per tant la majoria dels sistemes educatius estan desfasats, són anacrònics. Existeix com un gran mantra que és el d’elevar els estàndards, cosa que està molt bé, però que no serveix de res si aquests estan equivocats. Quan es parla d’elevar els estàndards es pensa en matemàtiques, llengua, etc, quan hem de tenir en compte que també tenen molta importància les disciplines artístiques, les humanitats, l’educació física, ...

Hi ha hagut tants canvis en els darrers 50 anys que s’ha obert un abisme entre l’educació per un costat i les necessitats individuals de les persones per l’altre.

Segons Robinson, l’educació té tres objectius bàsics:

• Econòmic: Avui dia l’economia és molt diferent de la de fa cinquanta anys, en plena època industrial, on el que prima es produir, produir i produir i en el menys temps possible, producció en sèrie.
• Cultural: El món també s’ha transformat molt culturalment en aquests 50 anys, avui dia és més interdependent, més complexa i fins i tot més intolerant en certes coses.
• Personal: En teoria l’educació havia d’ajudar-nos a descobrir els nostres talents, les nostres habilitats i aquí ha fracassat, doncs no ha tingut en compte cap d’aquestes coses.

En els últims 50 anys les economies del món han canviat diametralment, hem passat d’una societat eminentment industrial a una societat de serveis i d’informació, on el motor són les idees i la creativitat.

El procediment estandaritzat i lineal d’educació que s’ha mantingut fins els nostres dies, on la repetició de les matèries que es consideraven útils per a l’economia industrial d’abans, ja no serveixen. No aprenem repetint, sinó fent, descobrint, creant i disfrutant.

La nova educació ha de potenciar la creativitat, el talent, la motivació, la felicitat, ...

Els nens amb falta d’atenció, estem segurs de que no posen atenció o es que s’avorreixen perquè el que els ensenyem ja no s’escau dins del seu món de tecnologia i comunicació?

La intel·ligència comporta molt més del que es pot medir en un test d’intel·ligència, perquè: s’ha tingut mai en compte si la persona es capaç de composar, de ballar, de crear amb les seves mans, de tenir empatia, ...?, apart de donar un resultat en base a uns coneixements teòrics apresos possiblement de manera repetitiva.

El gran canvi està en la consciència, en que la humanitat s’ha de deixar de veure com el llombrígol del món, comencem a ser més objectius i a comprendre que no som els únics en l’univers, sinó que ens hem de veure com una part més d’un cosmos molt més gran.

Com diu en Ken Robinson, sinó som capaços de veure que ens hem equivocat, mai no podrem canviar.