Pàgines

dimecres, 3 d’agost del 2011

COM PARLAR EN PUBLIC AVUI


Es neix poeta, però s’arriba a orador.


La persona que parla en públic guanya seguretat en ell mateix. Per què no has fa sovint doncs?

Perquè tenim por, la por fa que no fem moltes de les coses que potser farien que visquéssim la vida de forma diferent, més intensament.

No es pot forçar ningú a que faci alguna cosa per a la que no es sent preparat, seria contraproduent.

A què tenim por:

1.      A la soledat, degut a la responsabilitat, a assumir la nostra vida responsablement.

  1.  Al públic (hem de pensar que no parlem a molta gent, sinó que ens dirigim a una sola persona que en té una altre darrera i una altre ... És a dir, hem de pensar que parlem a individualitats.

a)      Elements que intervenen en una comunicació en públic

1.      L’orador: Ha de tenir confiança, seguretat.  La seva actitud és molt important.

2.      Tema: Ha de tenir ple coneixement del tema, és el que farà que tingui seguretat.

Ha d’estimar el tema per poder comunicar-lo amb il·lusió. Això li donarà confiança.

3.      Auditori: Ha de rebre ajuda de l’auditori. L’orador ha de fer que l’auditori descobreixi  en ell mateix els seus valors.                                                                      



b)      Objectius de la comunicació en públic

  1. Entretenir: Fins i tot els que fan bromes o expliquen acudits comuniquen
  2. Informar: Donar a conèixer (la ràdio, rodes de premsa,...)
  3. Convèncer: Fer canviar una actitud sobre alguna cosa
  4. Motivar: És la més difícil

c)       Fases de la comunicació en públic
  1. Inici: Tenir clar l’objectiu. Aconseguir l’obertura de l’auditori. Cóm? Impactant (pot ser fins i tot explotant un globus, un llumí i relacionar per exemple incendis i morts, etc.). Hem de crear l’atenció en el públic, captar-la. Hem de tenir habilitat per a que el públic s’obri (per exemple si un capella comença dient: “Deu no existeix” i en veu baixa diu “per als ateus”, segur que fa que tot el públic es quedi si més no sorprès
  2. Vinculació: l’objectiu és aconseguir que l’auditori accepti a l’orador
  3. Definició: el seu objectiu és centrar el tema, expressar-lo amb idees clares
  4. Valoració: el seu objectiu és convèncer l’auditori
  5. Col·laboració: per aconseguir l’acció de l’auditori
  6. Motivació: projectar a l’auditori
  7. Final: el seu objectiu és consolidar la comunicació
Inici--> Base (peus) àContext (Cos) à Motivació (cor) à Final (cap)

Totes les fases han d’aconseguir el seu precís objectiu.

d)      Habilitat per parlar en públic
  1. Preparació: conèixer i planificar bé el tema. “Para decir lo que pensamos lo más corto es pensar lo que decimos”à Azorín. El vocabulari ve sòl, les paraules arriben, el que sí has de tenir clares són les idees. Per respecte al públic, fins i tot la improvisació ha de preparar-se.
  1. Naturalitat: ser com un mateix per sobre de tot. Vull ser feliç = vull ser . Parlar en públic és una forma de realitzar-te. L’orador ha de passar-ho bé parlant en públic.
  2. Concisió: ser clar i concís, no sortir del tema, sempre dir “de què vaig a parlar”, “de què estic parlant” i dir “de què he parlat”. És  convenient fer servir frases curtes, clares i concises, concretes.
  1. Il·lustrar: és convenient acompanyar el que es diu amb analogies, evidències, exemples, vídeos, etc., sense ser esclaus de les il·lustracions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada