Jordi Pigem, filòsof català ens parla de la crisi i ens diu que a l’Edat Mitjana la paraula crisi era un terme metge que volia dir si una enfermetat milloraba o empitjoraba, es parlaba de “la bona o la mala crisi”.
Si més no, actualment el nostre món es troba realment en una crisi ecològica, en una crisi per desequilibris entre riquesa i pobresa, existeix més consum que mai, pensant que això ens portarà més felicitat, però això no és cert, sino més aviat a l’inrevés.
Avui dia, la intenció dels governs està en incrementar el PIB pero sense tenir en compte l’increment de la felicitat de la població. Molt al contrari, doncs al incrementar-se el materialisme fa que disminueixi la felicitat, ja que dediquem més temps i esforços en aconseguir allò que creiem que ens farà feliços en un futur, que no pas en gaudir de cada moment i valorar allò que tenim en aquest moment, que és realment l’unic moment a tenir en compte.
Parlant de la crisi real ecològica que pateix el nostre planeta terra, segons un estudi recent dels nivells de seguretat del planeta, ja hem traspassat tres dels paràmetres de seguretat molt importants per evitar que la natura es pugui girar contra nosaltres, que són: el canvi climàtic, el cicle de nitrògen i la pèrdua de Biodiversitat, tres paràmetres que fa anys es sap que són molt perillosos i tot i així hem deixat que traspassin els límits de seguretat.
Però si parlem de la crisi a nivell econòmic, també es va dir a l’octubre de 2008 que la economia actual és obsoleta, però no hi ha hagut cap canvi en ella des de llavors, tot el contrari, cada vegada va a pitjor i cada vegada genera més desigualtats entre rics i pobres.
Un altre factor important és observar que en la visió del món sembla que només compten les coses que es poden medir amb números, quan en realitat la majoria de les coses més importants de la vida, com són els sentits, els sentiments i les emocions, no es poden medir, són totalment subjectius de cada persona.
Es va fer una enquesta sobre quin lloc del planeta era el més feliç, anomenada Planeta feliç, ón els paràmetres a tenir en compte per l’enquesta eren: l’esperança de vida, la satisfacció vital i l’empremta ecològica, doncs el país que va quedar com el número 1 en felicitat ningú el conèix, doncs és un illa de la Polinèsia, però si va quedar patent que Espanya estaba en el lloc 78 i EEUU en el 114. Això ens hauria de fer reflexionar molt. També hi ha un estudi ón diu que el americans eren més feliços al 1975 que no pas ara, i això que ara tenen molts més diners que llavors.
Per tant, hem de reorientar la societat i l’econòmia, és a dir, centrar l’economia no en els diners sino en les persones. Hem de canviar, hem de poder tenir una nova relació amb el món, amb els demés i amb nosaltres mateixos. L’individualisme i el materialisme ja no són elements que ens puguin ajudar en cap sentit, sino a l’inrevés. Tenim un futur incert, que tan pot anar a molt pitjor com a millor, més solidari, més sostenible, ... Hem de reinventar el món, reinventant la nostra vida, les nostres professions, hem de estimar-nos uns als altres i al nostre planeta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada